Details

Obtenció de xarxes entrecreuades a partir de reïnes expoci modificades amb grups carbonat

by Cervellera Piñol, Roser

Abstract (Summary)
Les reïnes epoxi estan dins dels polímers més utilitzats com a materials per aplicacions elèctriques i electròniques. Se les pot trobar com a aïllants en materials conductors i en la construcció de turbines i commutadors degut a la bona combinació de propietats tèrmiques, elèctriques i mecàniques que posseeixen. A més, tenen un cost relativament baix i són fàcils daplicar. Un dels seus majors usos és el de recobriments en microelectrònica. La protecció dels delicats xips contra agents atmosfèrics, pols, humitat i desgast mecànic sha de realitzar amb un material que sigui capaç de polimeritzar sense produir una gran contracció i amb un coeficient dexpansió tèrmica similar al dels components del xip. Degut a aquests requeriments lús de les reïnes epoxi es veu sovint limitat per una sèrie dinconvenients que presenten com són la seva persistència en el medi ambient una vegada finalitzada la seva útil, la fragilitat dels materials que sobtenen i la contracció que sofreixen durant el curat. Per tal de solucionar aquests problemes, en la present tesi sha estudiat la copolimerització de la reïna epoxi de diglicidiléter de bisfenol A (DGEBA) amb monòmers expandibles, com són els espiroortocarbonats (SOCs) i els carbonats cíclics de cinc i sis membres. A més, sha optat per la polimerització per obertura danell ja que és el mecanisme que comporta una menor contracció. Els espiroortocarbonats són considerats monòmers expandibles degut a que durant la polimerització és produeix un canvi de distàncies denllaç del monòmer al polímer. Per cada enllaç covalent que es forma al polimeritzar sen trenquen dos en el monòmer, que passen a distàncies de Van der Waals, contrarestant la contracció. En els carbonats cíclics lexpansió és deguda al canvi de interaccions que experimenten al polimeritzar passant duna forta interacció entre monòmers a una interacció més feble entre cadenes polimèriques. La copolimerització sha realitzat tant catiònica com aniònicament. Per la copolimerització catiònica shan utilitzat diferents triflats de lantànid, preferentment el de lantà i el diterbi ja que aquest són els que presenten més diferències quan a lacidesa de Lewis i a la duresa de Pearson. Aquests iniciadors no són convencionals per polimeritzacions catiòniques però han demostrat tenir la capacitat de dur a materials entrecreuats amb bones propietats mecàniques i menys fràgils que els obtinguts utilitzant com a iniciador els complexos de BF3 que sutilitzen habitualment per a polimeritzacions catiòniques. Per la copolimerització aniònica sha utilitzat com a iniciador la N,N-dimetilaminopiridina (DMAP). La copolimerització del DGEBA amb SOCs o amb carbonats cíclics permet introduir grups carbonat a la xarxa. Aquests grups són tèrmicament escindibles amb el que shan obtingut materials tèrmicament degradables a temperatures moderades. A més, la introducció duna part alifàtica, procedent dels monòmers expandibles, així com laugment en la distància entre nusos ha permès obtenir materials menys fràgils ja que la xarxa té més mobilitat. També sha aconseguit reduir la contracció després de la gelificació respecte a la que experimenta en curar la reïna pura i en la copolimerització amb lespiroortocarbonat sha aconseguit reduir la contracció global, arribant a materials amb una contracció inexistent i en una de les mostres sha obtingut un material que inclòs shavia expandit.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Mantecon Arranz, Ana; Serra i Albet, Angels

School:Universitat Rovira i Virgili

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:departament de química analítica i orgànica

ISBN:

Date of Publication:11/25/2005

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.