Details

Síntesi de nous catalitzadors per a reaccions dorganocatàlisi

by García-Delgado Banchs, Noemí

Abstract (Summary)
INTRODUCCIÓ: Un dels camps que recentment han experimentat un desenvolupament més intens en química orgànica és la catàlisi asimètrica. Dins de la catàlisi asimètrica, una de les àrees més estudiades en el nostre grup de recerca ha estat el desenvolupament de lligands per a diverses reaccions estereoselectives. En la present tesi es va voler ampliar lús de 1,2-aminoalcohols com a building blocks per a noves aplicacions i per això, es va requerir primer una síntesi eficient. Un cop optimitzada aquesta síntesi es procedí a lestudi daquestes molècules com a nous catalitzadors per a reaccions dorganocatàlisi. SÍNTESI DE ?-AMINO ALCOHOLS: El primer pas daquesta síntesi és lobertura totalment regio- i estereoselectiva emprant allilamina com a equivalent sintètic de lamoníac, seguit per una desprotecció senzilla i barata amb Pd/C. Aquestes metodologia és molt senzilla, molt convenient per a la preparació de 2-amino-2-aril-1,1-difeniletanols. Normalment, la síntesi depòxids es fa mitjançant la reacció de Jacobsen. Degut a que aquesta reacció empra un catalitzador organometàllic, un dels nostres interessos va ser evitar lús de qualsevol metall. Vam realitzar llavors la síntesi depòxids mitjançant la reacció de Mitsunobu intramolecular de 1,2-diols. En començar a optimitzar la ciclodeshidratació del 1,1,2-trifenildiol amb DIAD i diferents fosfines, ens vam adonar que lenantioselectivitat del procés depenia de la fosfina emprada. Aquests resultats preliminars ens van sorprendre i van ser el motiu de començar lestudi de la generalitat del procés depenent de les fosfines i diferents diols per així poder proposar un nou mecanisme alternatiu de la reacció. APLICACIÓ DELS BETA-AMINOALCOHOLS: ORGANOCATÀLISI: Fins els darrers anys els catalitzadors emprats per a la síntesi de nous compostos orgànics estaven basats en metalls de transició o enzims. Recentment, ha aparegut una tercera aproximació anomenada organocatàlisi. Aquest tipus de nova catàlisi empra molècules purament orgàniques i no és necessari lús de metalls. A més a més, aquests catalitzadors han demostrat ser robustos, barats i molt atractius per a la preparació de compostos que no toleren contaminació amb metalls (ex.fàrmacs). Vista la importància de lorganocatàlisi en el camp de la catàlsisi enantioselectiva, vàrem proposar-nos el trobar aplicacions dels nostres aminoalcohols o derivats com a nous organocatàlitzadors. Una de les estructures bàsiques dels organocatalitzadors presents a la literatura és una amina secundària en un anell de 5 baules (ex. prolina, oxazolidinones). En base a això, vam pensar en oxazolidines derivades dels nostres aminoalcohols com a nous organocatalitzadors. Per assajar els nostres nous compostos semprà la reacció de Michael organocatalítica. En tots els casos es van obtenir bons rendiments i ees entre bons i moderats però, desafortunadament, els catalitzadors resultaren ser relativament poc estables. Per aquest motiu, es va decidir proseguir amb catalitzadors basats en derivats de prolina. Primerament es van sintetitzar nous catalitzadors derivats dun precursor del Ramipril (medicament per al tractament datacs de cor) i posteriorment es varen assajar en la reacció de alfa-aminació. Per monitoritzar les reaccions es realitzaren estudis cinètics emprant un aparell de FT-IR in situ, i daquesta manera, poder comparar lefecte de lestructura del catalitzador en la reacció.Es va poder comprovar que les reaccions en tots els casos presenten un comportament autoinductiu i shan proposat els mecanismes i estats de transició mediats pels nous catalitzadors. APLICACIÓ DE 1,2-DIOLS: ORGANOCATÀLISI BASADA EN INTERACCIONS DENLLAÇ DH: Parallelament es va decidir reaccions organocatalítiques basades en enllaç dhidrogen mediades amb els diols obtinguts prèviament per a la síntesi depòxids. Primerament es va estudiar la capacitat dinteracció dels nostres diols amb diamines ja que, segons la literatura, és una característica molt important daquest tipus de compostos. Les constants de complexació es van obtenir per valoracions tant per RMN com per calorimetria. Un cop obtinguts aquests resultats, es va emprar el complex més fort per a la reacció de dhetero-Diels-Alder. En el nostre cas, els complexos són actius però els productes obtinguts vàren ser racèmics.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Verdaguer i Espaulella, Xavier

School:Universitat de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:química orgànica

ISBN:

Date of Publication:06/22/2007

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.