Details

Caracterització de LAT4 i EEG1, dos membres de la família de transportadors d'aminoàcids SLC43

by Bodoy i Salvans, Susanna

Abstract (Summary)
RESUM DE LA TESI Els transportadors del sistema L faciliten el moviment daminoàcids grans i neutres a través de les membranes cellulars. Fins el moment es coneixien 3 proteïnes capaces dinduir aquesta activitat de transport: LAT1, LAT2 i LAT3. En aquets treball sha identificat LAT4, un nou transportador daminoàcids de la família SLC43 que guarda un 57% i un 30% didentitat amb LAT3 i EEG1, els altres dos membres de la família. La proteïna es glicosila i arriba a la membrana plasmàtica de les cèllules HeLa i dels oòcits de Xenopus laevis quan es sobreexpressa. El RNA missatger de LAT4 sexpressa majoritàriament a placenta, intestí i ronyó. Més concretament, mitjançant hibridació in situ, hem detectat el missatger de LAT4 a cèllules dels túbuls distals i dels conductes collectors del ronyó, i a les cèllules de la cripta i la base de lenteròcit a lintestí prim. Lexpressió de LAT4 en oòcits de Xenopus laevis indueix una activitat de transport daminoàcids neutres i grans; sodi, clorur i pH independent i que sinhibeix per lanàleg daminoàcids no metabolitzable BCH. Aquestes propietats concorden amb el subsistema prèviament descrit L2 i afegeixen un quart transportador responsable de lactivitat del sistema L. Lactivitat de transport induïda, no és transestimulable, i possiblement es tracti dun mecanisme de difusió facilitada. El transport induït per LAT4 mostra una cinètica de dos components, on les constants dafinitat són de 4,7+/-0,5 mM i 178+/-29 mil.limicres pel component de baixa i alta afinitat, respectivament. Lagent alquilant de grups sulfidrils, N-etilmaleïmida (NEM) inhibeix parcialment lactivitat de transport induïda per LAT4 i efecte específicament el component de baixa afinitat. A més a més, hem identificat el mutant LAT4 S297A insensible al pretractament amb NEM. Al model cellular de ronyó PCT, es detecta una activitat de transport de baixa afinitat a la cara basolateral compatible amb la descrita per LAT4. EEG1, el tercer membre de la família SLC43, es glicosila i expressat en sistemes heteròlegs arriba a la membrana plasmàtica de la cèllula, però no indueix activitat de transport pels aminoàcids assajats. El RNA missatger de EEG1 es detecta majoritàriament a cor, fetge, i en menor grau a ronyó, pulmó i placenta, tant en teixits humans com de ratolí. Sha generat un anticòs contra la proteïna que permet la seva detecció a ronyó, intestí i pulmó amb diferents patrons de glicosilació. També sha generat un model murí amb EEG1 mutat, mitjançant lexposició a lagent altament mutagènic etilnitrosurea (ENU). La mutació puntual detectada, introdueix un codó stop prematur concretament a la posició de la tirosina 221, que trunca la proteïna aproximadament a la meitat. Els ratolins homozigots per la mutació són viables, fèrtils i segueixen una herència mendeliana. No existeixen diferències pel que fa al pes dels animals mutants i control. No hiperexcreten aminoàcids en orina, ni tenen nivells elevats daminoàcids en sang. Presenten alteracions histopatològiques al ronyó i al fetge. Suggerim que EEG1 no té un paper rellevant en la reabsorció renal daminoàcids sense descartar una possible compensació per altres transportadors.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Palacín Prieto, Manuel

School:Universitat de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:bioquímica i biologia molecular fac

ISBN:

Date of Publication:06/26/2008

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.