Details

Inflamació i aterosclerosi

by Tous Màrquez, Mònica

Abstract (Summary)
Laterosclerosi, és una malaltia inflamatòria. Sha demostrat que una inflamació crònica, tal com la malaltia periodontal, el lupus eritomatòs, lartritis reumatoide o la bronquitis crònica contribueixen a una major mortalitat i morbiditat per malaltia cardiovascular. Malgrat aquests coneixements no es disposa de cap dada que demostri els efectes a llarg termini dun procés inflamatori crònic així com quin paper podrien tindre determinats agents antiinflamatoris en el desenvolupament i progressió de laterosclerosi. Diversos estudis suggereixen que lús de determinats fàrmacs antiinflamatoris podria constituïr una eina eficaç per al tractament de laterosclerosi. De fet, els resultats destudis previs han demostrat la utilitat de laspirina com a antiagregant plaquetari en linfart de miocardi i en langina de pit. En pacients amb aquests problemes, laspirina disminueix la incidència depisodis isquèmics i la mortalitat. Aquests efectes beneficiosos sobserven amb dosis baixes daspirina i resultant en una disminució en la quantitat de tromboxà produït a nivell de les plaquetes i per tant, inhibint lagregació plaquetària. Tanmateix, dosis elevades dàcid acetilsalicílic inhibeixen lactivitat de la COX-1 i de la COX-2 i per tant, sinhibeix també la síntesi de les prostaglandines i prostaciclina, molècules amb una elevada activitat proinflamatòria. Estudis previs han demostrat que ladministració daltes dosis daspirina tenen un efecte beneficiós en laterogènesi a curt termini en el ratolí deficient en apo E. Malgrat aquests resultats, no hi ha cap dada que evidencii els efectes de ladministració daltes dosis daspirina en el ratolí deficient en apo E a llarg termini. Els resultats que sexposen en aquesta tesi doctoral demostren que ladministració d'altes dosis d'aspirina no té cap efecte significatiu a llarg termini sobre l'aterogènesi en el ratolí deficient en apolipoproteïna E. Daltra banda s'observa que la mida de les lesions ateroscleròtiques avaluades en el sinus aòrtic daquests animals està significativament correlacionada amb les concentracions plasmàtiques de colesterol, suggerint que ladministració continuada d'aspirina facilita laterogènesi. Nosaltres suggerim que aquest efecte observat no és degut a l'administració de l'apirina per se, sinó que podria ser degut a la presència d'un o varis factors presents en el nostre model que no controlem i que ens està afectant els nostres resultats. Per tant, hem de concloure que el nostre model no està lliure d'artefactes i proposem que la dieta amb la que els ratolins s'han alimentat (una dieta hipercalòrica) podria constituïr un factor que complica la intepretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. En lestudi 2 daquesta tesi doctoral hem demostrat que els ratolins apo E-deficients alimentats amb una dieta amb un alt contingut en greix i colesterol desenvolupen alteracions hepàtiques greus que consisteixen en el cúmul de greix, proliferació de macròfags i la presència de cèllules inflamatòries. A més, hem observat lexistència duna relació cronològica i quantitativa entre la mida de les lesions ateroscleròtiques i el grau dalteració del teixit hepàtic. Aquests resultats semblen indicar que el colesterol de la dieta pot produïr lesions significatives en el fetge daquests animals, dificultant-nos així la interpretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. Els nostres resultats suggereixen que els ratolins apo E-deficients poden constituir un bon model animal per a lestudi de l esteatohepatitis no alcohòlica. Finalment, hem trobat que ladministració repetida de turpentina, produeix una resposta inflamatoria molt similar a determinats processos infamatoris crònics, i sembla ser que no està afectada per ladministració daspirina. Els ratolins tractats amb turpentina van presentar una disminució significativa de les concentracions plasmàtiques de colesterol, del tamany de les lesions aterosleròtiques així com de lexpressió hepàtica del gen multiple- drug resistance (mdr1b) en relació amb els ratolins control. Nosaltres suggerim que mdr1b pot jugar un paper important en la regulació de les concentracions plasmàtiques de colesterol i/o en la progressió de laterosclerosi.
This document abstract is also available in English.
Document Full Text
The full text for this document is available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Joven Maried, Jorge

School:Universitat Rovira i Virgili

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:departament de bioquímica i biotecnologia

ISBN:

Date of Publication:01/18/2006

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.