Details

Estratègies ambientals i productives en l'ús de nutrients en condicions de regadiu

by Guillaumes Cullell, Elisenda

Abstract (Summary)
Resum Entre les estratègies ambientals i productives en lús dels nutrients sinclou lús dels purins i lús dels inhibidors de la nitrificació (IN). En el cas del purins cal conèixer el seu impacte en el medi i valorar la seva capacitat daportar nutrients. Laparició del nou IN, 3,4-dimetilpirazol fosfat (DMPP), patentat per lempresa BASF lany 1997, obria la possibilitat daplicar un producte que fins ara estava limitat als cultius dalt valor econòmic, a la jardineria i als camps de golf. La Tesi doctoral avalua, en diferents escenaris, lús del DMPP i lús de purins. Per aquest motiu, es van dur a terme dos experiments en testos amb el cultiu de raigràs anglès (Lolium perenne L.). També es van realitzar tres experiments de camp, un amb blat dhivern (Triticum aestivum L.) durant quatre campanyes (1999-2003) en un sòl franc, un amb el mateix cultiu durant dues campanyes (2001-2003) en un sòl franc argil.lo-llimós, i un amb panís (Zea mays L.) durant dues campanyes (2002 i 2003) en un sòl franc. Utilitzant les dades del primer experiment de blat es va portar a terme una calibració i validació del model de simulació CropSyst. El DMPP es va avaluar en diferents dosis de purí i en fertilitzants minerals, mitjançant el control del rendiment del cultiu, de labsorció de nitrogen i en alguns experiments, de la resta de macro i micronutrients, i dels nivells de nitrats i amoni en el perfil del sòl. També es van calcular índexs deficiència en lús del nitrogen i es va fer un balanç aproximat de nitrogen. En el cas dels testos, es van mesurar les pèrdues de nitrogen per lixiviació. En general els rendiments van respondre directament a les aportacions de nitrogen, però no es van trobar diferències clarament significatives per la utilització del DMPP. Igualment va passar amb labsorció de nitrogen i altres macro i micronutrients. Es van veure alguns resultats interessants a nivell mediambiental pel que fa a la pèrdua de nitrats per lixiviació, ja que hi va haver una reducció considerable daquestes pèrdues pel fet dutilitzar el DMPP.El que és evident és que en experiments de camp hi ha un error experimental molt elevat que emmascara lefecte que es vol analitzar. Com sha demostrat, no hi ha una clara consistència dels resultats. És a dir, en el cas de lIN, lefecte analitzat no sempre ha estat el de la hipòtesi plantejada. Tot i així, en la situació actual amb uns preus similars entre els fertilitzants amb i sense inhibidor de la nitrificació, els avantatges en lús de lIN cal que es considerin (menys pèrdues per rentat, major disponibilitat de N per a la planta i millors índexs deficiència) com una clara millora en la gestió de la fertilització nitrogenada i una opció que sha tenir en compte com a bona pràctica agrària. Daltra banda, en lexperimentació amb purins en quantitats que no superin els 30 m3 ha-1, el sistema tendeix a estar equilibrat respecte al balanç de fòsfor en el cas del blat de regadiu. El valor fertilitzant dels purins va quedar clarament demostrat i les seves limitacions ambientals poden controlar-se amb lús danàlisis tant dels purins com dels sòls on sapliquen. Pel que fa a lús del DMPP en els purins, els clars efectes de lassaig amb testos no es van mostrar de manera tan evident en els experiments de camp. Fa falta un major control de les variables mesurades al camp per obtenir una clara resposta de lefecte de lIN aplicat amb el purí.
This document abstract is also available in English and Spanish.
Bibliographical Information:

Advisor:Villar Mir, Josep Maria

School:Universitat de Lleida

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:macs medi ambient i ciències del sòl

ISBN:

Date of Publication:07/14/2008

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.