Segona conjugació verbal llatina: estudi etimològic i comparatiu sobre lorigen protoindoeuropeu de la formació dels seus temes verbals, La

by Vernet i Pons, Mariona

RESUM DE LA TESI: Lobjectiu principal daquesta tesi doctoral és presentar un estudi etimològic i morfològic sobre lorigen protoindoeuropeu (pie.) dels verbs de la segona conjugació llatina. Semmarca per tant dins de la Lingüística Indoeuropea ("Indogermanische Sprachwissenschaft", "Indo-european Linguistics", etc.) i la Filologia Llatina. Una aportació daquestes característiques, que englobés els diferents tipus de formacions que confluïren en aquesta conjugació verbal i que analitzés la totalitat de les seves formes des dun punt de vista diacrònic i comparatiu, no havia estat encara duta a terme. Aquesta tesi sestructura a lentorn de tres parts principals. La primera (capítols I-III), de caire més general, proporciona una visió global del funcionament del sistema verbal pie. i del sistema verbal llatí, dacord amb les tendències més actuals utilitzades en Lingüística Indoeuropea (Rix, Jasanoff, Meiser, Meier-Brügger etc.). Aquesta primera part mostra també la classificació tradicional en què es divideixen els verbs de la segona conjugació llatina, és a dir, verbs provinents de temes radicals atemàtics, verbs estatius (essius) i verbs causatius-iteratius, i té per objectiu familiaritzar el lector amb la temàtica i la terminologia que emprarem a la segona part, el nucli central daquesta tesi. La segona part (capítol IV) és la més important i llarga daquesta tesi, i consisteix en un diccionari etimològic i formal de cadascun dels verbs de la segona conjugació llatina. Les entrades daquest diccionari han estat extretes a partir del "Thesaurus Linguae Latinae" i de l "Oxford Latin Dictionary", especialment per suplir algunes entrades que encara manquen al "Thesaurus". Aquesta recopilació pretén ser exhaustiva i shan tingut present tots els verbs de la segona conjugació, inclosos els compostos, els verbs dubtosos, els hapax legomena i fins i tot aquelles paraules que provenen dun verb de segona conjugació no testimoniat (tipus frequens -ntis, in-ciens -ntis, etc.). Cada lema sestructura a lentorn de dos apartats, un de caire filològic i laltre de tipus etimològic. En lestudi filològic apareixen els diferents significats i valors del verb, així com també els seus derivats i compostos, i la data en què apareixen testimoniats, ja que, en alguns casos, aquestes aportacions han estat decisives per lanàlisi etimològica. A continuació es mostren, amb exemples, lèpoca daparició del verb en qüestió i informacions de tipus morfològic o sintàctic. En aquest punt es tenen especialment en compte també el tema de perfet i el tema de supí. El segon apartat és lestudi etimològic del verb. En cada cas es fa un estudi comparatiu amb els testimonis de les altres llengües indoeuropees i shi debaten les qüestions problemàtiques. A partir dels raonaments seguits, es proposa lorigen del tema verbal pie. del verb llatí i es reconstrueix larrel verbal pie. del qual prové (sempre i quant el verb llatí tingui origen pie. i no sigui de caire recent). Per dur a terme aquest objectiu shan tingut present els diccionaris etimològics dindoeuropeu (Rix, Pokorny) i de les llengües indoeuropees (Ernout- Meillet, Chantraine, Frisk, Mayrhofer, Walde-Hoffmann), així com la literatura especialitzada més recent, però sempre sha intentat aportar un punt de vista propi i innovador sobre la qüestió. La utilitat daquesta segona part és doble. Duna banda pot servir de diccionari etimològic dels verbs de la segona conjugació llatina, i de laltra, prepara el terreny de cara a les conclusions. El darrer capítol (V) és el destinat a les conclusions, que es basen a partir dels resultats obtinguts a lestudi etimològic. Shi mostra una classificació precisa i diacrònica dels diferents tipus de formacions verbals que conformen la segona conjugació llatina i, de laltra, shi comenten les peculiaritats que no encaixen dins de la divisió tradicional.