L'ensenyament de la llengua catalana al país Valenciá (1238-1939)

by Pellicer i Borrás, Joan Enric

RESUMEN Tesi Doctoral: L'ensenyament de la llengua catalana al País Valencià, (1238-1939) Data de lectura: 21-maig de 2003. Qualificació: Excel·lent cum laude. 1. Objectius: La finalitat daquest treball de recerca ha estat «com i quan s'ha ensenyat la llengua catalana al País Valencià fins a la Segona República». Durant lèpoca medieval, tal com és sabut, l'ensenyament es feia en llatí, pero el català hi devia tenir un caràcter si més no instrumental ja que dotava els escolars dels rudiments lectoescriptors més elementals per a encarar-se amb l'aprenentatge de la llengua de Roma. D'una, banda hi haurà erudits que, tot i acceptar les disposicions legals, no deixen de maldar pel manteniment de la llengua del País. Un cas paradigmàtic el constitueix el notari Carles Ros i Hebrera. Com és de suposar, Ros no s'oposava a l'aprenentatge del castellà, i fins i tot hi va dissenyar un pla d'estudi trilingüe: llatí, valencià i castellà. Tal vegada l'únic cas que s'aparta del model oficial establert, és a dir, el de la castellanització a ultrança, el constitueix Manuel Joaquim Sanelo. Sanelo va presentar a la Real Sociedad Económica de Amigos del País, un Silavario copioso de voces Valencianas, y un plan de enseñanza de este idioma para la lectura, instrucción e inteligencia de los escritos lemosinos. La Sociedad d'Amigos del País, però, sesforçà en la castellanització dels valencians. La revisió dels diversos diccionaris, vocabularis i gramàtiques que shi van publicar ha constituït un altre dels objectius del nostre estudi: calia revisar quin era lestat de la qüestió pel que feia als sistemes gràficolectors adreçats a lensenyament de la llengua. També ens hi hem apropat a aquells autors que es van dedicar a promoure la castellanització a ultrança de l'escola, casos entre altres representats per Vicent Salvà i Miquel Rosanes. Un altre àmbit al qual hem dirigit les nostres investigacions ha estat la revisió de les disposicions legals encaminades a eradicar, ni que fos exclusivament propedèutica, la llengua catalana a lescola. Encara que el nostre propòsit s'ha central en l'escola primària, no hem deixat d'atendre uns altres espais d'ensenyament pel fet que eren els únics on s'impartien classes de valencià. Ens referim a la Universitat de Valencia on el pare Fullana feia unes classes de «llengua valenciana», i que, arribada la II República, van ser oferides a Carles Salvador. Si hi ha hagut un moment històric en què es manifesta més la necessitat d'establir la llengua dels valencians com a vehicle escolar, ha estat la Segona República. A aquest productiu període li hem dedicat part de la nostra investigació. I així, hem estudiat els àmbits on es desenvolupen tasques a favor d'introduir la llengua com a mitjà d'ensenyament: l'Agrupació Valencianista Escolar i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Uns altres episodis objecte del nostre interés ho han estat les celebracions de les Setmanes Culturals, que van tenir lloc a València els anys 1932, 1933 i 1934 sota els auspicis del Centre d'Actuació Valencianista. També hem procurat donar notícia d'activitats pedagògiques, com ara, la publicació de contes infantils en valencià; la celebració d'una Colònia escolar valencianista o l'aparició del Primer llibre per a infants. Finalment ens hem detingut a donar compte de la publicació (24-1-1938) d'una ordre ministerial que acordava l'establiment a l'Institut de Castelló d'« una cátedra de lengua valenciana», i una altra (8-3-38.) de semblant per als instituts de València. Aquelles classes, però, no van arribar a posar-se en marxa.