Details

La voz de la Web 2.0. Análisis del contexto, retos y oportunidadesd del podcasting en el marco de la comunicación sonora

by Sellas Güell, Antoni

Abstract (Summary)
RESUM RESUM El podcàsting, entès com a la creació i distribució de continguts sonors a través dInternet amb la possibilitat de poder-los rebre de forma automatitzada mitjançant la sindicació web, és un element nou en el marc de la comunicació sonora. Des d'una perspectiva tècnica, la seva principal aportació és el sistema de distribució i recepció. Però més enllà d'això, és una eina que facilita als ciutadans la possibilitat de convertir-se en creadors de productes sonors a la xarxa al marge dels mitjans de comunicació tradicionals. D'altra banda, ofereix als mitjans de comunicació de masses una nova opció per a la distribució de la seva oferta així com una oportunitat per explorar nous continguts. Aquesta tesi doctoral és un estudi conceptual del podcàsting, una anàlisi del seu present i del seu potencial en el marc de la comunicació sonora. Es divideix en dues parts. La primera consisteix en una exposició del context sociològic i tecnològic en què neix el podcàsting i en una descripció de l'objecte d'estudi, que és un fenomen molt recent nascut l'any 2004 als Estats Units. La segona part consta d'una anàlisi de l'ús del podcàsting per part dels mitjans de comunicació tradicionals, un examen de l'univers temàtic del podcàsting i un estudi de la figura dels podcàsters independents. Els principals resultats de la recerca són: a) El podcàsting suposa un canvi en l'escenari de la comunicació sonora, en el qual la ràdio perd l'exclusiva. Des del punt de vista de l'emissor, els ciutadans troben una eina que els permet irrompre en aquest univers, com també ho fan mitjans de comunicació que fins ara havien estat aliens a la comunicació mitjançant el so. El resultat és un augment de l'oferta de continguts sonors. Des del punt de vista del receptor, per a l'oient suposa més control de l'audició: decideix què escolta, quan i com. b) Pel que fa als els mitjans de comunicació, la ràdio es limita a fer servir el podcàsting com a eina tècnica, per a redistribuir d'una altra manera els continguts que ja ofereix per via hertziana. Malgrat que algunes empreses radiofòniques es plantegen explorar continguts nous exclusius per a podcàsting, aquesta és una opció per ara gairebé inexistent. En canvi, altres mitjans, com els diaris digitals, aprofiten el potencial del podcàsting per oferir nous productes periodístics, en aquest cas, sonors. D'altra banda, el podcàsting suposa un altre repte per a la ràdio, donat que els oients fan servir aquesta eina per a configurar el seu propi menú sonor, que elaboren en funció dels continguts més que no pas segons les emissores. c) Quant als podcàsters independents, les seves principals motivacions tenen més a veure amb la voluntat de disposar amb una eina i un espai propi de comunicació (mecasting) que amb les característiques específiques del llenguatge sonor. Personalització, espontaneïtat, transparència, i llibertat són valors del podcàsting apreciats pels podcàsters independents, que des del seu punt de vista contraposen amb els mitjans de comunicació tradicionals. En canvi, les qüestions formals i l'experimentació amb el llenguatge sonor són aspectes que queden en un segon terme en la perspectiva dels podcàsters independents. d) Pel que fa als tipus de continguts del podcàsting, la recerca exposa les diferències entre el seu univers temàtic i el dels mitjans de comunicació tradicionals. El podcàsting mostra una altra jerarquia de continguts, en la qual tenen una presència principal qüestions que no centren latenció dels mitjans tradicionals, mentre que continguts que són predominants en els mèdia, com la política o els esports majoritaris, tenen un paper molt secundari en l'univers del podcàsting. RESUMEN El podcasting, entendido como la creación y distribución de contenidos sonoros a través de Internet con la posibilidad de una recepción automatizada mediante la sindicación web, es un factor nuevo en el marco de la comunicación sonora. Desde una perspectiva técnica, su principal aportación es el sistema de distribución y recepción. Pero más allá de este aspecto, se trata de un instrumento que facilita a los ciudadanos la posibilidad de convertirse en creadores de productos sonoros en la Red al margen de los medios de comunicación tradicionales. Por otro lado, ofrece a los medios de comunicación de masas una nueva opción para la distribución de sus contenidos, así como la oportunidad de explorar nuevos contenidos. Esta tesis doctoral es un estudio conceptual del podcasting, un análisis de su presente y de su potencial en el marco de la comunicación sonora. Se divide en dos partes. La primera consiste en una exposición del contexto sociológico y tecnológico en el que nace el podcasting y en una descripción del objeto de estudio, que es un fenómeno muy reciente nacido a finales de 2004 en Estados Unidos. La segunda parte consta de un análisis del uso del podcasting por parte de los medios de comunicación tradicionales, un examen del universo temático del podcasting y un estudio de la figura de los podcasters independientes. Los principales resultados de la investigación son: a) El podcasting supone un cambio en el escenario de la comunicación sonora, en el que la radio pierde la exclusiva. Desde el punto de vista del emisor, los ciudadanos encuentran una herramienta que les permite irrumpir en este universo, como también lo hacen medios de comunicación que hasta el momento habían permanecido ajenos a la comunicación mediante el sonido. El resultado es un aumento de la oferta de contenidos sonoros. b) En cuanto a los medios de comunicación tradicionales, la radio se limita a utilizar el podcasting como una herramienta técnica, para redistribuir de otro modo los contenidos que ya ofrece por vía herciana. Pese a que algunas empresas radiofónicas se plantean explorar nuevos contenidos exclusivos para podcasting, esta es una opción prácticamente inexistente por ahora. Por contra, otros medios, como la prensa digital, aprovechan el potencial del podcasting para ofrecer nuevos productos periodísticos, en este caso, sonoros. Por otro lado, el podcasting supone otro reto para la radio, dado que los oyentes lo utilizan para configurar su propio menú sonoro, que elaboran en función de los contenidos, más que según las emisoras. c) Por lo que se refiere a los podcasters independientes, sus principales motivaciones tienen que ver más con la voluntad de disponer de una herramienta y un espacio de comunicación propios (mecasting) que con las características específicas del lenguaje sonoro. Personalización, espontaneidad, transparencia y libertad son valores del podcasting apreciados por los podcasters independientes, que desde su punto de vista contraponen a los de los medios tradicionales. En cambio, las cuestiones formales y la experimentación con el lenguaje sonoro son aspectos que quedan en un segundo plano en la perspectiva de los podcasters independientes. d) En cuanto a los tipos de contenidos del podcasting, la investigación expone las diferencias entre su universo temático y el de los medios de comunicación tradicionales. El podcasting muestra otra jerarquia de contenidos, en la que tienen una presencia principal cuestiones que no centran la atención de los medios de comunicación tradicionales, mientras que los contenidos que predominan en los media, como la política o los deportes mayoritarios, tienen un rol secundario en el universo del podcasting
Bibliographical Information:

Advisor:Tulloch, Christopher D.

School:Universitat Internacional de Catalunya

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:departament de comunicació

ISBN:

Date of Publication:01/28/2009

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.