Details

La coordinación de la política española de cooperación para el desarrollo con América Latina en el contexto de la Unión Europea

by Ayuso Pozo, Anna

Abstract (Summary)
La tesis analiza los mecanismos de coordinación de las políticas bilaterales de cooperación para el desarrollo como instrumentos para alcanzar una mayor eficacia de la ayuda con relación a los objetivos concertados en la Comunidad Internacional y explora como incrementar el impacto de la acción de la UE en el seno de la comunidad de donantes. El estudio cataloga las modalidades de coordinación entre donantes en tres niveles: la administración interna de cada país, las relaciones bilaterales con los receptores y la coordinación multilateral entre donantes o de éstos con los países receptores. A su vez, cada esfera incorpora tres niveles interdependientes entre sí: el político, el organizativo y el operativo, tratando de identificar los principales obstáculos para la coordinación en cada uno de ellos. Entre estos se destacan: - La influencia de intereses políticos y económicos ajenos a los objetivos de desarrollo es el mayor obstáculo para perfeccionar la coordinación de donantes. - La aplicación de la ayuda programa y la condicionalidad política y económica exacerba la necesidad de un acuerdo general sobre objetivos y la concertación entre donantes y receptores. - Los intereses de los donantes dominan cuanto mayor es la dependencia de la ayuda exterior por el país receptor e impiden cualquier intento de gestión global. - La heterogeneidad de las políticas y los procesos de gestión de los donantes imponen una enorme carga burocrática e impiden una administración eficaz de la ayuda. - Existen foros de coordinación en diversos organismos (PNUD, OCDE, Banco Mundial, BID) cuya diferente naturaleza determina postulados divergentes. - Entre la ONU y las instituciones financieras subyace una rivalidad sobre la cuestión del liderazgo en la conducción de las estrategias de desarrollo La UE como conjunto de donantes representa más del 50 por ciento de la Ayuda Oficial al Desarrollo total, pero no ejerce un papel determinante por la falta de posiciones comunes. En América Latina, España podría ejercer un papel dinamizador para una mayor implicación europea, pero precisará llevar adelante algunas de las reformas ya emprendidas: - La aplicación del principio de coherencia del Tratado de la Unión Europea sitúa la cooperación entre las relaciones políticas y económicas e incrementa la necesidad de concertación entre la CE y los Estados miembros. - La programación estratégica global que están elaborando CE y España hace posible un modelo de complementariedad basado en ventajas comparativas, pero no existen instrumentos para garantizar su aplicación. - La falta de un modelo de gestión uniforme para los diferentes instrumentos dificulta la aplicación de las recomendaciones del Consejo sobre coordinación operativa. - Los programas adolecen de una deficiente identificación y gestión, falta de estudios de viabilidad, escasa evaluación y poca documentación pública. - Se precisa más colaboración en la elaboración de los documentos de estrategia nacionales o sectoriales y la valoración de las diversas iniciativas de coordinación existentes. - La participación de la UE y de España en los foros internacionales debe ser más sólida, favorecer los organismos regionales y fortalecer el papel armonizador de la Organización de Naciones Unidas. The thesis analyses the coordination mechanisms of the bilateral development cooperation policies as instruments to achieve greater efficacy in aid given for targets set in the International Community and to explore ways of increasing the impact of action taken by the EU in the framework of donor community. The study catalogues the coordination modes between donors on three levels: the donor countrys internal administration, bilateral relations with development countries and the multilateral coordination donors or them with recipient countries. Each sphere in turn includes three levels interdependent of each other: the political, the organisational and operational, the aim being to identify the main hindrances toward coordination in each one of them. Among the main obstacles identified, the following are worthy of mention: - The influence of political and economic interest falling outside the realm of the development objectives is the greatest obstacle to perfecting the coordination of donors. - The aplication of aid programs and the political and economic conditionality exacerbate the need for a global agreement on objectives between donor and recipient countries. - The interest of the donors dominate in those cases where the recipient country is dependent on external aid, this impeding any attempt at global management. - The heterogeneity of the politics and management processes of the donors impose a huge bureaucratic overhead and impede the efficient administration of the aid. - There are coordination forums in several diverse international institutions (UNDP, OECD, World Bank IDB) the different nature of which determines divergent postulates. - There is an underlying rivalry between the UN and financial institutions concerning the leadership in guiding and shaping development strategies. The EU as a group of donnors, represents more than 50 percent of the total Official Development Aid, but does not, however, exercise a determinant role owing to the lack of a common position. In Latin America, Spain could exercise a dynamising role leading to greater european involvement, but will need to go ahead with some reforms: - The application of the principle of policy coherence of European Union Treaty situates cooperation between political and economic dealings and increases the need for agreement between the European Community and its members States. - The EC and Spain are currently drawing up a global strategic program and this will make possible a complementary model based on comparative advantages. However there are not instruments presently in place to guarantee its application. - Both parties are lacking a uniform management model for the different instruments, thereby hindering the application of the European Councils recommendations on operational coordination. - The programmes suffer from deficient identification and flawed management, lack of feasibility studies, scant evaluation and a shortfall of public documentation. - Greater collaboration is needed on the documents of national or sectorial strategies and the evaluation of the diverse initiatives of coordination currently existing. - The participation of EU and Spain in international forums must be more solid, favouring the regional bodies and strengthening the harmonising role of the United Nations. La tesi analitza els mecanismes de coordinació de les polítiques bilaterals de cooperació pel desenvolupament com instruments per aconseguir augmentar leficàcia de la ajuda en relació als objectius concertats per la Comunitat Internacional i explora com incrementar limpacte de lacció de la UE al si de la comunitat de donants. Lestudi cataloga les modalitats de coordinació entre donants en tres nivells: ladministració interna de cada país, les relacions bilaterals amb els receptors i la coordinació multilateral entre donants o de aquests amb els països receptors. Cada un daquests àmbits incorpora tres nivells interdependents: el polític, lorganizatiu i loperatiu, tractant didentificar els principals obstacles per a la coordinació en cada un dells. Entre aquests destaquen: - La influencia dinteressos polítics i econòmics aliens als objectius de desenvolupament es el més gran obstacle per perfeccionar la coordinació de donants. - Laplicació de lajuda programa i la condicionalitat política i econòmica exacerba la necessitat dun acord general sobre objectius i la concertació entre donants i receptors. - Els interessos dels donants dominen com més gran es la dependència de lajuda exterior pel país receptor i impedeix qualsevol intent de gestió global. - La heterogeneïtat de les polítiques i els procediments de gestió dels donants imposen una carrega burocràtica feixuga e impedeixen una administració eficaç de lajuda. - Existeixen fòrums de coordinació en diversos organismes (PNUD, OCDE, Banc Mundial, BID) amb una naturalesa diversa que determina postulats divergents. - Entre lONU i les institucions financeres hi ha una rivalitat subjacent sobre el lideratge en la conducció de les estratègies de desenvolupament La UE reuneix un conjunt de donants que representa més del 50 per cent de la Ajuda Oficial al Desenvolupament total, però no exerceix un paper determinant per la manca duna posició comuna. En relació a Amèrica Llatina Espanya podria exercir un paper dinamitzador per augmentar la implicació europea, però serà necessari continuar amb les reformes que acaben de començar: - La aplicació del principi de coherència del Tractat de la Unió Europea situa la cooperació entre les relacions polítiques i econòmiques i incrementa la necessitat de concertació entre la CE i els Estats membres. - La CE y Espanya estan elaborant una primera programació estratègica global, que fa possible un model de complementarietat basat en els avantatges comparatius però no existeixen instruments per garantir la seva aplicació. - La falta dun model de gestió uniforme pels diferents instruments dificulta la aplicació de les recomanacions del Consell sobre coordinació operativa. - Els programes pateixen una deficient identificació i gestió, manca destudis de viabilitat, amés descassa avaluació i documentació pública. - Es precisa més col·laboració en lelaboració dels documents destratègia nacionals o sectorials i la valoració de les diverses iniciatives de coordinació existents. - La participació de la UE i España a les institucions internacionals hauria de ser més solida, afavorir els organismes regionals i reforçar el paper harmonitzador de la Organització de les Nacions Unides.
Bibliographical Information:

Advisor:Lluís Piñol i Ruiz

School:Universitat Autónoma de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:439 departament de dret public i cc historicojuridiques

ISBN:

Date of Publication:03/06/2001

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.