Details

LAGCS i la Política de lEducació: Anàlisi dels Factors de Liberalització en lEducació Superior

by Verger i Planells, Antoni

Abstract (Summary)
LAcord General de Comerç de Serveis (AGCS) introdueix complexitat en lescenari de governança global de leducació. Des de que aquest acord fou creat en el marc de lOrganització Mundial del Comerç (OMC) a lany 1995, una sèrie dactors i lògiques no-convencionals en el món de leducació es troben involucrades en activitats de regulació educativa. El sistema de regles de lAGCS pressiona per una liberalització comercial progressiva de leducació a escala planetària i posa en qüestió la fonamentació lògica tradicional de la internacionalització en el camp de leducació (conduïda per principis de cooperació i intercanvi cultural). No obstant això, la liberalització educativa en el marc de lAGCS és també un procés impugnat. Sindicats de personal docent, organitzacions no-governamentals pel desenvolupament, associacions duniversitats públiques i altres parts interessades del món de leducació rebutgen i han organitzat campanyes polítiques contra lAGCS en diferents països i en un ample ventall de nivells territorials, des del local fins el global. La meva primera línia dhipòtesis estableix que les respostes locals tenen la capacitat de configurar la forma i el contingut del nou règim de comerç global promogut per lAcord. Específicament, la recerca explora com els actors locals, les seves idees i estratègies són elements clau per comprendre el procés de liberalització comercial impulsat per lAGCS a nivell global. La recerca també explora els efectes de la divisió escalar de la negociació en sí mateixa en els resultats de lacord. Així, la segona hipòtesis de la recerca suggereix que la globalització no ha de ser entesa únicament com un procés top-down sinó que els successos globals i locals es relacionen de manera dialèctica. La meva anàlisi es basa en un treball de camp intensiu que contempla tres estudis de cas (realitzats a Argentina, Xile i Espanya) els quals són analitzats a través duna estratègia comparada. En aquests països, he entrevistat a representants dels ministeris de comerç i educació, així com a representants de les entitats interessades del món de leducació. El treball de camp realitzat també contempla entrevistes amb actors internacionals involucrats en el subsistema de la negociació de lAGCS (personal de lOMC, negociadors comercials que operen en la seu de lOMC, personal daltres organismes internacionals com la UNCTAD Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament o la UNESCO Organització de les Nacions Unides per lEducació, la Ciència i la Cultura - i representants dorganitzacions internacionals no-estatals com Education International). Les conclusions principals de la recerca són: La divisió escalar de la negociació de leducació en el context de lAGCS adopta la forma següent: la decisió final sobre si liberalitzar o no liberalitzar leducació es presa al nivell estatal, tot i que lagenda i una part de les preferències és establerta a lescala global. No obstant això, caldria remarcar que determinats països prenen la decisió sobre la liberalització de manera més autònoma, mentre daltres són objecte de majors pressions i influències externes. En concret, els nous països membres de lOMC i els països menys desenvolupats. Lavanç de la liberalització de leducació en el marc de lAGCS és impugnat per diversos grups no estatals i entitats interessades del món de leducació. Tot i el poder estructural del sistema de normes de lOMC, els actors no estatals tenen la capacitat dalterar els resultats de les negociacions de lAGCS. El debat sobre la relació entre lAGCS i leducació és ric en teories causals. No obstant, no existeix un consens científic sobre la problemàtica. Quan no es dóna aquest consens, els principis morals esdevenen mapes de carretera pels dissenyadors de polítics i esdevenen així políticament efectius. Les idees no influeixen en els resultats de la política de manera autònoma, tot i que sí en funció de contextos ideològics i polítics determinats. Aquests contextos seleccionen les estratègies discursives i les idees que seran més influents. Finalment, la meva recerca advoca per la necessitat de transcendir leducacionsime, lestatisme metodològic i el nacionalisme metodològic en els estudis deducació comparada.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Bonal Sarró, Xavier; Rambla Marigot, Xavier

School:Universitat Autónoma de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:434 departament de sociologia

ISBN:

Date of Publication:12/14/2007

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.