Details

Influence of maternal feed allowance during mid-gestation on progeny muscle fibre development and sow performance over three consecutive cycles

by Cerisuelo Garcia, Alba

Abstract (Summary)
Es va realitzar un únic experiment amb una mostra inicial de 103 truges Landrace x Large White de genètica PIC, de entre 0 i 4 parts amb lobjectiu de determinar el efectes de lalimentació de la truja gestant durant la part mitja de la gestació en el desenvolupament de les fibres musculars de la progènie y els rendiments productius de les mares. Aquestes truges van ser distribuïdes en dos grups experimentals, control (C, n = 49) i suplementat (S, n = 54). Les truges control van ser alimentades seguint el patró normal dalimentació de la granja durant el període de gestació (2.5-3.0 kg/dia; 12.1 MJ EM/kg i 0.62 % de lisina de mitja). Les truges suplementades van rebre un suplement de +50% i +75% del mateix pinso, en el cas de truges nulípares i multípares respectivament, entre els dies 45 i 85 de gestació. Aquest mateix tractament es va aplicar durant tres cicles consecutius. Els garrins mascles (castrats) provinents dels cicles 1 i 3 es van dividir al naixement en dos grups (Control, C i Suplementat, S) segons el tractament nutricional rebut per les seves mares. Els rendiments productius daquests animals es van avaluar en les fases de transició (n = 958) i engreix (n = 636). Al sacrifici, diversos paràmetres de qualitat de la canal i de la carn (n=90) així com diferents característiques de les fibres musculars de la progènie (nombre total de fibres musculars, àrea mitja i tipus de fibres, n=70) varen ser estudiats. Els garrins nascuts de mares suplementades presentaren majors guanys de pes diaris i consums mitjos en el cicle 1 (P<0.05) i una superior eficiència de conversió en el cicle 3 (P<0.05) durant el període de transició, però aquestes diferències van desaparèixer a la fase dengreix. Respecte als paràmetres de qualitat de la carn, els animals S presentaren un pH més elevat a les 24 hores després del sacrifici (pH24) en el múscul semimembranosus i una menor lluminositat (L*) mesurada en una secció transversal del múscul longissimus thoracis, en relació amb els porcs del grup C, de forma consistent en els cicles 1 i 3 (P<0.05). El tractament experimental també va provocar diferències en les característiques histològiques de les fibres musculars. Els garrins nascuts de mares suplementades van desenvolupar un menor nombre de fibres musculars però de major àrea mitja en ambdós cicles estudiats (P < 0.15), mentre que la relació entre el nombre de fibres secundàries i el nombre de fibres primàries es va mantenir constant entre tractaments. En lanimal adult, els porcs S presentaren un menor nombre de fibres tipus IIB (P<0.05) però amb una major àrea transversal (P<0.10) en relació als porcs C. Pel que fa a les truges, el pes viu (BW) i els nivells de reserves corporals [Gruix de greix dorsal (BF), profunditat de llom (LD) i nota de condició corporal (BCS)] van ser mesurats en diferents moments del cicle reproductiu en els tres cicles estudiats. La productivitat al moment del part i als 18 dies de lactació així com la longitud del interval deslletament-cobrició (WEI) varen ser enregistrats. Les truges que començaren lexperiment com a truges nulípares van ser capaces dacumular teixit magre però també teixit lipídic en resposta a laugment del nivell dalimentació en gestació durant tres cicles consecutius, mentre que les truges multípares (>2 parts) dipositaren majoritàriament teixit gras. En termes productius, aquesta estratègia dalimentació va resultar en un increment en el pes mig al naixement dels garrins nascuts de truges primípares en el cicle 3 (+300 g/garrí en el grup de truges S) però va tenir efectes negatius en quant a nombre de garrins deslletats en el grup de truges S. No es van trobar diferències en entre tractaments experimentals en el WEI. Un estudi exploratori de les dades del cicle 1 va demostrar que els nivells de reserves corporals al part (BW, BF i LD) estaven associats positivament amb les seves respectives pèrdues durant el període de lactació, però també positivament amb els seus nivells de reserves al deslletament. A més a més, es va trobar una associació dèbil però positiva entre la pèrdua de BF en lactació i el WEI (r=0.25, P<0.05). En aquest estudi, les truges primípares donaren lloc a garrins de menor pes al naixement i al deslletament i a WEIs més llargs en comparació amb aquells de les truges multípares (P<0.05). Finalment, la nota de condició corporal visual (BCS) va presentar una associació moderada (r=0.54-0.49, P<0.01) amb el nivell de reserves corporals de la truja mesurats mitjançant ultrasons (BF i LD). En resum, un increment del nivell dalimentació en la part central de la gestació va provocar un efecte en les característiques de les fibres musculars i la qualitat de la carn de la progènie, sense afectar als rendiments productius. A més a més, aquesta estratègia dalimentació va presentar efectes beneficiosos en el pes dels garrins al naixement en les truges de primer part, però no en truges multípares.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Sala Pallarès, Roser; Baucells Sánchez, María Dolores

School:Universitat Autónoma de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:458 departament de ciències animals i dels aliments

ISBN:

Date of Publication:06/22/2007

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.