Details

Espacio pictórico en la obra de Joan Hernández Pijuan, El

by Badrinas Bassas, Ramón

Abstract (Summary)
RESUM DE LA TESI DOCTORAL: Hem situat i analitzat lobra de Joan Hernández Pijuan al seu context conceptual; hem descrit el firmament latent de lart, la filosofia i la ciència com un espectre artístic el més ampli possible; hem relacionat i valorat la seva obra en conjunt. Així doncs, ens hem allunyat el màxim possible dels nombrosos comentaris i escrits dels crítics dart, comentant-los junt amb el nostre criteri; com a base duna investigació que valori y classifiqui adientment; on i com es situa la seva obra en el món de lart per conèixer el seu espai pictòric relacionat amb els seus antecessors i com a conseqüència del seu entorn actual. Tot i que pot semblar que ens allunyem del tronc, el meu desig ha estat que a tota la informació complementària hi sigui present dalguna forma lesperit de la seva obra i el seu pensament i ens ajudi a valorar-lo, situar-lo i conèixer-lo millor per contrast. Hem demostrat que Joan Hernández Pijuan no és on és per casualitat, sinó com a conseqüència duna sèrie de fets més o menys ancestrals i actuals que ha sabut captar, aplicar i agafar en la nostra època. Es impossible veure el món, en aquest cas lespai pictòric de lobra dHernández Pijuan, des del centre, només es pot veure si el travessem en totes les direccions. Fernando Zobel, indicava els adjectius que segons ell millor caracteritzaven Hernández Pijuan: net, subtil, rigorós, cerebral, elegant. La tesi sestructura en diversos apartats que condueixen al nucli del nostre anàlisi, que és lespai pictòric. Al primer bloc hem considerat adient situar a Hernández Pijuan dins del context de lart espanyol, i en la mida del possible lart català, de la seva època per deixar clara la seva personalitat diferenciada de la resta de pintors, remarcant la seva individualitat i llibertat creativa, al marge de qualsevol tipus de moda. Un segon bloc explica els seus aspectes formals, el nouveau roman relacionat amb la seva obra, els llenguatges artístics relacionats amb la influència de lart extrem oriental i sobretot allò que em anomenat les imatges indicibles presents a la seves obres. El tercer bloc sestructura en tres grans apartats que expliquen la seva obra en relació a una sèrie dinterferències culturals que creiem que lhan pogut influir; algunes molt properes al seu entorn o altres cultures primitives o no europees que podem veure si analitzem concretament totes les seves obres. Hem cregut convenient analitzar en aquest apartat lampli espectre cultural europeu des de la filosofia presocràtica fins la més actual, passant pel panorama científic vital, tal com és la vida i el genoma humà, la relació amb lart i la religió, les quals hem relacionat conceptualment a lobra de Hernández Pijuan. Aquesta relació amb la seva obra es converteix en el verdader protagonista de la nostra tesi, en el fil conductor que explica el lloc, el moment i el motiu de les seves composicions dins el panorama artístic global de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. El quart bloc explica la seva trajectòria artística des de la perspectiva de lespai pictòric, en vuit sub-apartats, que a les conclusions reduïm a quatre etapes molt diferenciades que mostren cadascuna de les seves senyes didentitat, les seves solucions plàstiques, el seu pensament sobre lart en general, la seva obra en particular i les seves referències culturals. Cal destacar, entre daltres, artistes com Giotto, Cèzanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky i Seurat; filòsofs com Plató i Aristòtil; la poesia de Mallarmé, Paul Valery, etc. Com en apartats anteriors, tot això es presenta amb el contrapunt obligat de les seves composicions que mostren gràficament allò que la literatura explica. Dos sub-apartats tanquen aquest capítol: el primer, analitza la seva obra gràfica i el segon intenta explicar la seva personalitat a través dels seus retrats escassos i composar un autorretrat dHernández Pijuan. A continuació, sinclou les conclusions i la bibliografia de la tesi: Llibres, articles de diaris - revistes i catàlegs de lartista utilitzats per a la realització de la tesi, així com la bibliografia completa sobre Hernández Pijuan. Per acabar, adjuntem un Apèndix documental. A lespai pictòric de lobra de Joan Hernández Pijuan, la tesi podria començar amb hi havia una vegada, parlar de qualsevol cosa des dels inicis fins als nostres dies. Les paraules de Gombrich reflexen aquesta idea: Un cop vas ser petit i, dempeus, les teves sabates eren com la mà de la teva mare. Ten recordes? Si volguessis, podries contar una història que començaria així: hi havia una vegada un nen i aquest nen eres tu. I un cop, també vas ser un nadó embolicat en bolquers. No ho pots recordar, però ho saps. La teva mare i el teu pare també van ser petits un cop. I també els avis. Daixò en fa molt de temps. No obstant això, diem que són ancians però també van tenir avis i àvies que els van poder dir el mateix: hi havia una vegada... I així successivament, sense parar de retrocedir. Darrera de cada hi havia una vegada... segueix havent-hi sempre una altra. Thas collocat alguna vegada entre dos miralls? Allò que veus són miralls i miralls, cada cop més petits i borrosos, cada cop més borrosos però cap dells és lúltim. Fins i tot quan no sen veuen més, hi segueixen cabent més miralls que també es troben darrera i es converteixen en el reduccionisme més absolut. No és impossible imaginar que acabi; lavi de lavi de lavi de lavi de lavi. Si ho penses amb deteniment, amb el temps aconseguiràs concebre-ho. Afegeix un altre més. Daquesta manera arribem a una època antiga i després a una època molt antiga. Sempre més enllà, com als miralls. Però sense trobar mai el principi. Darrera de cada inici torna a haver-hi un altre inici hi havia una vegada. En aquest instant ens trobem en aquest espai pictòric, aquest espai microscòpic a la història de la pintura a la qual en Joan Hernández Pijuan hi forma part, (diccionaris, libres, catàlegs, exposicions, premis, acadèmic, catedràtic, etc.). Això és allò que estudiarem i investigarem com uns dels objectius més de la tesi i a partir daquí lespai continua cap endavant, fills, nets, besnéts etc., lespai pictòric continua fins que altres agafin la cadena de relleu i així successivament, lestirar del fil, tal i com deia Joan Hernández Pijuan, continua. És un forat sense fons! Sents vertigen quan mires cap a baix? Jo també! Si tirem a aquest pou un paper cremant-se, caurà lentament, cada cop més fons. I en caure, illuminarà les parets del pou! El veus allà a baix? Continua enfonsant-se; ha arribat des de tan lluny que sembla una estrella minúscula en aquest fons obscur; es fa més i més petit i ja no el veiem. El mateix succeeix amb el recompte i amb el futur que en el seu moment serà un record. Amb aquest projectem una llum sobre el passat i amb els somnis projectem la llum del futur. Tal i com diu María Girona: El més important és tenir alguna cosa a dir i saber expressar-ho. Això és allò que Joan Hernández Pijuan ens ha ensenyat amb el seu art al llarg del temps.
This document abstract is also available in English, Spanish, and French.
Bibliographical Information:

Advisor:Orenes, Francesc; Guasch Ferrer, Anna

School:Universitat de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:pintura

ISBN:

Date of Publication:03/29/2006

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.