Details

Environmental risk factors and therapeutical implications in eating disorders

by Krug, Isabel

Abstract (Summary)
RESUM: Lobjectiu principal daquesta tesi ha estat labordar els Trastorns de la conducta alimentària (TCA) des duna aproximació multidisciplinar, que ens ajudi a combatrels des duna perspectiva traslacional, en la que conflueixin investigacions bàsiques i aplicades. En els nostres estudis hem analitzat en profunditat els següents aspectes: a.) Factors clínics i comorbilitat [especialment abús de substàncies en TCA] (Estudis 1 a 3); b.) Correlats psicosocials, conductuals i ambientals en TCA (Estudis 4 a 7); i c.) Eficàcia de tractaments específics en TCA (Estudis 8 a 9). La nostra primera línia dinvestigació (Estudis 1 a 3), ha estudiat la comorbilitat dabús de substàncies en TCA. Els resultats daquests estudis suggereixen que: a) labús de substàncies és més prevalent en TCA que en subjectes control (Estudis 1 i 3); b) la presència dabús de substàncies en pacients amb TCA, està associada a història familiar prèvia de dependència dalcohol (Estudi 2); c) labús de substàncies és especialment prevalent en pacients amb característiques bulímiques (Estudis 1 a 3); i d) que la presència dabús de substàncies en TCA pot ser expressió duna predisposició a conductes addictives, la susceptibilitat de les quals ve determinada per trets de personalitat específics (recerca percaça de sensacions) (Estudi 2). Així mateix, trobem aspectes diferencials en TCA, en base al tipus de droga que consumeixen (Estudis 1 i 3), fet que emfatitza la importància davaluar els diferents tipus de drogues utilitzats per aquests pacients. Finalment trobem diferències culturals entre distints països europeus, respecte a la prevalença dabús de substàncies en TCA, al ser comparats amb grups control (Estudi 3). Com a segona àrea dinvestigació, ens centrem en aspectes psicològics, conductuals i ambientals en TCA. En un estudi realitzat seguint un model animal (Estudi 4), trobem que el condicionament contextual de resposta alimentària és més efectiu quan sutilitza un aliment amb alta densitat calòrica, que quan sen utilitza un amb baixa densitat calòrica. Aquests resultats suggereixen que els models animals són útils a lhora danalitzar i identificar associacions entre comportament en humans i animals, respecte la seva conducta alimentària. En els estudis 5 i 6 es varen analitzar fins a quin punt conductes alimentàries primerenques i patrons alimentaris en la família influeixen en laparició posterior dun TCA. Els resultats daquests estudis suggereixen, en concordància amb un volum creixent destudis recents, la influència que tenen aspectes ambientals i socials en el desenvolupament posterior duna conducta alimentària anormal (per exemple, control i normes entorn a lalimentació). Tanmateix, patrons alimentaris regulars (per exemple, esmorzar abans danar a lescola) estaven negativament associats (factor protector) al subseqüent desenvolupament dun TCA. Així mateix, es varen trobar diferències limitades entre subtipus diagnòstics. Finalment, es varen trobar algunes diferències en relació al context sociocultural. (Estudi 6). En lestudi 7 vàrem comparar expressió dira en subjectes amb un TCA i un grup control, i vàrem analitzar la seva associació amb simptomatologia alimentària, psicopatologia general comòrbida, trets de personalitat i conductes impulsives. Els nostres resultats varen indicar que pacients amb TCA manifestaven sentiments dira de forma més inadequada que grups control. A lanalitzar els diferents procediments de purga, la freqüència dabús de laxants anava associada a la supressió de sentiments dira. La simptomatologia alimentària i determinats trets de personalitat, sassociaven a determinades formes inadequades dexpressió de sentiments. Així mateix, vàrem observar que una expressió inadequada de sentiments en TCA anava associada a una freqüència major de conductes autoagressives. Finalment, en la nostra darrera línia dinvestigació vàrem analitzar leficàcia de diferents tipus de tractament en TCA. En lestudi 8 vàrem comparar casos totals i parcials de Bulímia nerviosa (BN), en base a trets de personalitat, simptomatologia alimentària, psicopatologia general i resposta a un tractament de caràcter psicoeducatiu. Els resultats varen indicar que els casos totals i parcials de BN, comparteixen similituds simptomatològiques, psicopatològiques i de personalitat. Així mateix, no es varen obtenir diferències respecte a la resposta del tractament entre ambdós grups de pacients. En lestudi 9, vàrem descriure i avaluar un tractament cognitiu-conductual no centrat en els símptomes alimentaris, en una pacient cega. En aquest cas es va constatar una reducció dràstica dels símptomes alimentaris després daquest tipus de tractament. Fins el moment, existeixen escasses referències en la literatura que serveixin per aclarir els aspectes etiopatogènics implicats en els TCAs. Els resultats obtinguts en les nostres investigacions ajuden en el coneixement actual dels TCA i contribueixen al desenvolupament dun nou model multimodal per la comprensió de la seva etiologia. El model que proposem combina la interacció de diversos factors (predisponents, precipitants i mantenidors). Els treballs futurs haurien de incidir en la rellevància que tenen els factors genètics, ambientals i la interacció dambdós, en el desenvolupament i manteniment dels TCA. És despecial interès la qüestió de quins daquests factors són específics per trastorns mentals i quins ho són per TCA.
This document abstract is also available in English and Spanish.
Document Full Text
The full text for this document is available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Fernández Aranda, Fernando; Aguilar Alonso, Ángel

School:Universitat de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:personalitat avaluació i tractament psicològic

ISBN:

Date of Publication:12/05/2008

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.