Details

Els plantejaments del sistema educatiu als inicis de l'Espanya liberal (1833-1857)

by Mulet Trobat, Bartomeu

Abstract (Summary)

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a lEstat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857. S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons. S'ha contextualitzat lépoca tenint present una xarxa desdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment. Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a lEstat espanyol, i la incidència daquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat shavia de deixar notar. Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que soficialitzaven a diferents indrets de lEstat espanyol on es concretava lesperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes. Els temes tractats shan englobat en tres nivells: social, de teoria de leducació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són: - Es pretenia impulsar la construcció de laparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals) - S'organitzava la vida collectiva segons la concepció destat nació. Incidència en la política educativa. - Sintroduïren models educatius de lEuropa mes «avançada» - Savançava en el procés duniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de leducació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i sestructuren els diversos nivells educatius. - Lestructuració uniformista de lEstat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a lescola. - Un gran nombre dautors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc. - Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització. - Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals. - Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població. - No es va consolidar el procés de secularització - Sintroduïren temes educatius com el d'educació integral. Però es constata que en realitat el procés descolarització és lent i envoltat dinmobilisme.

Bibliographical Information:

Advisor:Colom Cañellas, Antoni J.

School:Universitat de les Illes Balears

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:filosofia i treball social

ISBN:

Date of Publication:11/07/1989

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.