Details

Efectes de l'ús de fonts exògenes de fitasa sobre els rendiments productius i valor nutricional de les dietes riques en polisacàrids no midó (NSP) en pollastres broilers, repercussions mediambientals

by Juanpere Dominguez, Jordi

Abstract (Summary)
RESUM El principal objectiu daquest treball és estudiar els efectes que laddició de fitasa microbiana en diferents tipus de dietes per a aus produeix tant en el seu valor nutritiu, com en els rendiments productius de les aus, i en el seu impacte mediambiental. En lassaig 1, es van avaluar i comparar els efectes de laddició de fitasa microbiana sobre les millores del creixement, energia de la dieta i retenció mineral en dietes de moresc i blat. Un objectiu addicional va ser definir el nivell òptim de lenzim per usar en dietes de blat. Es van assajar dietes amb dos cereals diferents (moresc o blat), amb dos nivells de fòsfor (4.5 i 2.7 g FNF/kg de pinso) i amb diferents nivells denzim fitasa aplicat en la dieta deficient de fòsfor. En dietes deficients de fòsfor de moresc la inclusió de fitasa incrementà el pes final, consum mig diari i la concentració de cendres dels dits, i també augmentà la retenció de fòsfor total i retenció de calci. En dietes de blat, laddició de fitasa microbiana a dietes deficients de fòsfor va augmentar la concentració de cendres dels dits, i el coeficient de retenció aparent de fòsfor total des de 0.53 en dietes normal de fòsfor fins a 0.69-0.73 en dietes deficients; en canvi, la retenció de calci no va variar. Laddició de fitasa no va fer variar lexcreció mineral en cap de les dietes estudiades. Basat en els valors més grans de R2, els valors de pes final i de cendres dels dits van ser els indicadors més sensibles per avaluar la disponibilitat de P. Es van utilitzar equacions lineals per calcular els valors dequivalència de P per FNF. Utilitzant la funció mitjana de P alliberat per fitasa microbiana a un nivell de FNF de 2.7 g/kg, va trobar-se que 605 U de fitasa podrien ser equivalents a 1 g de P. En lassaig 2, es van avaluar els efectes d'una fitasa microbiana en la millora del creixement, energia de la dieta i la retenció de minerals en dietes dordi sense o amb fitasa endògena. Els tractaments es diferenciaven per tenir dues concentracions diferents de FNF (4.5 i 2.7 g/kg de dieta), per lús d'ordi tractat o no, i per l'addició o no de 500 U/kg de pinso de fitasa microbiana en les dietes deficients de P. La reducció de FNF en dietes de pollastres d'engreix va produir una disminució de la ingestió diària de pinso i del consum d'aigua i una reducció del creixement animal que va ser millorat per la inclusió de l'enzim fitasa en aquests pinsos. Els animals que menjaren pinsos contenint 4.5g FNF/kg o dietes de només 2.7g FNF/kg més 500 U enzim fitasa/kg van tenir un creixement similar. La concentració de cendres del dit del peu, bon indicador de la retenció de fòsfor, va variar depenent el contingut de fòsfor de la dieta i la presència o no de l'enzim fitasa microbiana. La concentració de fòsfor i calci en el plasma també fou influï da per la concentració de fòsfor de la dieta i la presència o no de fitasa endògena. La inclusió de fitasa a dietes amb una concentració baixa de FNF incrementà els coeficients de retenció de fòsfor i reduí la presència d'aquest element en l'excreta del pollastre en més d'un 45%, indicant un efecte mediambiental favorable. En general, no s'observaren efectes per la presència o no de fitasa endògena de l'ordi. En lassaig 3, es van avaluar els efectes en la biodisponibilitat de fòsfor i altres minerals per laddició de fitasa exògena a dietes de moresc i soja amb segó de blat, depenent de la presència o no dactivitat fitàsica endògena del segó de blat. Els tractaments van variar en funció del segó de Blas utilitzat (tractat o no per lautoclau), el nivell de inclusió del segó en la dieta (0, 5 o 10%) i la quantitat de fitasa exògena (500 U per kg de pinso). Laddició de fitasa microbiana va permetre millorar els paràmetres productius, sense que hi hagués variacions en la viscositat del contingut intestinal. Els valors energètics de les dietes augmentaren per laddició de fitasa, no havent variacions importants en la digestibilitat de nutrients. La fitasa microbiana va fer augmentar la concentració en plasma de fòsfor no fític i la mineralització dels ossos, tal com ho demostra laugment en la quantitat de fòsfor total en les cendres dels dits, encara que no es modifiquessin ni la retenció aparent ni lexcreció daquest mineral. Leliminació de la fitasa endògena del segó de blat present en dietes de moresc-soja deficients de fòsfor va suposar un menor consum de pinso i creixement dels animals i, també, una disminució en el fòsfor no fític en plasma. Les digestibilitats de nutrients i retencions minerals no variaren per leliminació de la fitasa endògena. Lassaig 4 tenia com a principals objectius lavaluació del creixement dels animals i de la biodisponibilitat de fòsfor i altres minerals depenent de la presència o no dactivitat fitàsica endògena en blat. També es va estudiar els efectes de diferents nivells de fitasa exògena, alguns més alts dels habituals. Els tractaments variaven en el blat emprat (tractat o no per lautoclau), el nivell de FNF (4.5 i 2.7 g per kg de pinso) i el nivell de fitasa exògena (0, 500 i 5000 U per kg de pinso). Laddició de fitasa exògena en dietes de blat deficitàries en fòsfor, i una elevada activitat fitàsica endògena, produeix unes millores en el creixement dels animals sense tenir una incidència sobre la retenció de minerals. Per altra banda, la eliminació de fitasa endògena produeix unes lleugeres reduccions en el creixement sense influir en la retenció ni excreció de minerals. La presència de la fitasa endògena del blat va produir un creixement major dels pollastres i un major consum de pinso i minerals, sense repercutir en lenergia de la dieta ni en la retenció aparent ni en lexcreció de fòsfor. Laddició duna dosi superior a la dús habitual de fitasa no va influenciar el creixement dels pollastres. En canvi, sí que va tenir efectes en lenergia de les dietes i en una major concentració en plasma de fòsfor no fític. En lassaig 5, es van estudiar els efectes de la fitasa microbiana i denzims carbohidrasa, i les seves interaccions, en els valors energètics i la digestibilitat de nutrients en dietes riques en polisacàrids no amilacis (PNA) amb tres assaigs factorials 2?2 utilitzant broilers que menjaren dietes de moresc, blat o ordi. Les dietes contenien o no fitasa, amb o sense enzims carbohidrasa (? galactosidasa, xilanasa o ?-glucanasa per les dietes de moresc, blat i ordi, respectivament). Les carbohidrases disminuïren la viscositat intestinal, mentre que la fitasa incrementava aquest paràmetre en les dietes de moresc. La fitasa augmentà lEMA en les dietes de moresc, mentre que la ?-glucanasa en dietes dordi millorava lEMA i lEMAn i la digestibilitat de matèria seca, midó, ?-glucans i lípids. La xilanasa en dietes de blat millorà la digestibilitat de matèria seca i midó. La fitasa augmentà la retenció de fòsfor total en totes les dietes, i es van detectar interaccions significatives entre els enzims carbohidrasa i la fitasa en dietes de blat i ordi. La fitasa disminuí lexcreció de fòsfor en dietes de moresc i ordi, mentre que l?-galactosidasa incrementava lexcreció de fòsfor en dietes de moresc. La retenció de calci va augmentar per laddició de fitasa a les dietes de moresc i per la ?- glucanasa en les dordi i, com a conseqüència, lexcreció de calci va disminuir per lacció de la fitasa en les dietes de moresc i per la ?-glucanasa en les dordi; la inclusió de xilanasa va disminuir la retenció de calci en les dietes de blat. Es va trobar una interacció entre la fitasa i la ?-glucanasa en dietes dordi, reduint-se lexcreció de calci. En general, no es trobaren interaccions negatives entre la fitasa i els enzims carbohidrasa, indicant que ambdós tipus denzims poden ser usats junts en pinsos de moresc, blat o ordi. La sisena part daquesta memòria té com a objectiu confirmar la determinació de fosfats dinositol mitjançant la tècnica de la ressonància magnètica nuclear (RMN) de fòsfor (P31). Les mostres analitzades corresponien als pinsos i als continguts intestinals dels cinc assaigs anteriors, mentre que en el segon assaig també sanalitzaren els continguts del pap, pedrer i cloaca, ja que un dels objectius va ser analitzar levolució dels fosfats dinositol en quatre trams diferents del tub digestiu. Els resultats obtinguts mostraren que el RMN de P31 és una bona tècnica per a la determinació de fosfats dinositol amb un nombre elevat de grups fosfats. Els fosfats dinositol amb un nombre menor de grups fosfats no es pogueren determinar per la poca presència en les mostres. Pel que fa a la hidròlisi del fosfat dinositol dins el tracte digestiu, sha pogut observar com va disminuint la concentració de lhexafosfat dinositol a compostos menors, encara que no sobserven fosfats dinositol amb menys de quatre grups fosfats, i com, en general, hi ha un aprofitament molt elevat del fòsfor no fític obtingut a partir de la hidròlisi. En general, la presència de fitasa microbiana en dietes deficients de fòsfor ha mostrat un increment en la retenció de fòsfor i calci i, en conseqüència una disminució de la seva excreció, així com un augment en el creixement de lanimal, especialment en dietes que contenien moresc i en les dordi. Lincrement de la retenció de fòsfor per la fitasa microbiana, deguda al trencament de làcid fític, queda corroborada en els espectres de RMN. En aquest estudi, i mitjançant el RMN, hem pogut observar com la retenció de fòsfor no fític roman constant, essent la major retenció del fòsfor fític la que fa augmentar la del fòsfor total. Leliminació de la fitasa endògena no ha repercutit en el creixement dels animals o en la digestibilitat i retenció de nutrients pels pollastres dengreix que menjaren dietes deficients de fòsfor. Sembla que en el tub digestiu de lanimal és més eficaç la fitasa microbiana que no pas la fitasa vegetal, segons la poca activitat observada daquesta darrera. En dietes riques en polisacàrids no amilacis i deficients de fòsfor no shan observat interaccions negatives entre lacció de la fitasa i els enzims carbohidrasa. Shan observat interaccions positives relacionades amb la retenció i excreció de minerals en alguns casos, només observant-se una interacció negativa per líndex de transformació de les dietes de moresc. Per tant, aquests dos tipus denzims poden combinar-se sense efectes en productivitat o la salut de lanimal.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Anna M. Pérez Vendrell

School:Universitat Rovira i Virgili

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:departament de bioquímica i biotecnologia

ISBN:

Date of Publication:10/06/2004

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.