Details

Aspectes immunopatogènics de les miopaties inflamatòries

by Gallardo Vigo, Eduard

Abstract (Summary)
Les miopaties inflamatòries (MI) es defineixen com a malalties musculars amb presència dinfiltrats inflamatoris a la biòpsia muscular. Hem estudiat la miositis per cossos dinclusió (MCI), la dermatomiositis (DM) i les disferlinopaties (DISF) perque hem aconseguit sèries de malalts llargues clínicament ben definides. En el primer treball es va estudiar la freqüènica i possible rellevància immunopatogènica de banda monoclonal (BM) en malalts amb MCI. Per això vàrem estudiar el sèrum de 70 malalts amb MCI i 80 controls. Es van analitzar per immunofixació, immunohistoquímica (IH), ANAs, immunoprecipitació (IP) dARNs i Western-Blot (WB). Un 22.8% de malalts amb MCI presentaren banda monoclonal. Els ANAs i la IP de ARNs no foren significatius. Alguns sèrums reconeixien mionuclis per IH. El WB va revelar reactivitat contra diversos antígens musculars amb més freqüència a la MCI i BM. Concluim que la MCI, sense tenir en compte l edat, sassocia més freqüentment a BM, que sovint reconeix antígens musculars, especialment mionuclis, suggerint una desregulació immunològica. En el segon i tercer treballs es va estudiar el paper dels factors de transcripció STAT, i especialment STAT1 en la patogènia de la de DM. Es varen estudiar biòpsies de DM, polimiositis (PM), músculs isquèmics i controls, així com cultius primaris de múscul esquelètic (CPME) humà estimulats amb diferents citoquines/factors de creixement. La anàlisi es va realitzar mitjançant IH, WB i RT-PCR semiquantitativa. Es va observar un augment dexpressió de STAT1 en les fibres perifasciculars (FP) a la DM i no a la resta de biòpsies estudiades on només hi havia expressió als infiltrats inflamatoris. En els CPME només l IFN-g i no altres citoquines/factors de creixement estudiats augmentava la expressió de STAT1. A més es va observar una expressió incrementada de catepsines B i L a les FP i no en les altres miopaties estudiades. Els nivells de Bclx-l també estaven augmentats i els de Fas es manteniren a nivells basals. La fludarabina bloquejava els efectes del IFN-g. Concluim daquests treballs que lexpressió augmentada de catepsines a les FP a la DM pot contribuir a la seva patogènia junt amb un fenòmen disquèmia, que el model de CPME pot ser dutilitat en lestudi del paper de les citoquines a les MI i que la fludarabina pot ésser dutilitat en el tractament de malalts amb DM resistents a altres tractaments. En el darrer treball es va caracteritzar la inflamació en malalts amb DISF, un tipus de distròfia muscular lligada a un gen (disferlina) descrit molt recentment, i es va observar un predomini de macròfags amb un nombre reduït de limfòcits T CD8+ amb una absència dexpressió de complex dhistocompatibilitat de classe I (MHC-I). Concluim que en malalts joves amb debilitat de cintures esporàdica, CK molt aixecades, fibres necròtiques, infiltrats endomisials i/o perivasculars, sense augment de MHC-I a la biòpsia muscular, sha de plantejar un diagnòstic de DISF ja que en les fases inicials de la malaltia els signes de distròfia muscular poden ser molt lleus. Las miopatías inflamatorias (MI) se definen como enfermedades musculares con presencia de infiltrados inflamatorios en la biopsia muscular. Hemos estudiado la miositis por cuerpos de inclusión (MCI), la dermatomiositis (DM) y las disferlinopatías (DISF) porque hemos conseguido series de enfermos amplias clínicamente bien definidas. En el primer trabajo se estudió la frecuencia y posible relevancia inmunopatogénica de banda monoclonal (BM) en enfermos con MCI. Para ello estudiamos el suero de 70 enfermos con MCI y 80 controles. Se analizaron mediante inmunofijación, inmunohistoquímica (IH), ANAs, inmunoprecipitación (IP) de ARNs y Western-Blot (WB). Un 22.8% de enfermos con MCI presentaron banda monoclonal. Los ANAs y la IP de ARNs no fueron significativos. Algunos sueros reconocían mionúcleos por IH. El WB reveló reactividad contra diversos antígenos musculares con más frecuencia en la MCI y BM. Concluimos que la MCI, sin tener en cuenta la edad, se asocia con más frecuencia a BM, que a menudo reconoce antígenos musculares, especialmente mionúcleos, sugiriendo una desregulación inmunológica. En el segundo i tercer trabajos se estudió el papel de los factores de transcripción STAT, y especialmente STAT1 en la patogenia de la DM. Se estudiaron biopsias de DM, polimiositis (PM), músculos isquémicos y controles, así como cultivos primarios de músculo esquelètico (CPME) humano estimulados con distintas citoquinas/factores de crecimiento. El análisis se realizó mediante IH, WB y RT-PCR semicuantitativa. Se observó un aumento de expresión de STAT1 en las fibras perifasciculares (FP) en la DM y no en el resto de biopsias estudiadas donde sólo había expresión en los infiltrados inflamatorios. En los CPME sólo IFN-g y no otras citoquinas/factores de crecimiento estudidos aumentaba la expresión de STAT1. Además se observó una expresión aumentada de catepsinas B y L en las FP y no en las otras miopatías estudiadas. Los niveles de Bclx-l también estaban aumentados y los de Fas se mantuvieron a niveles basales. La fludarabina bloqueaba los efectos del IFN-g. Concluimos de estos trabajos que la expresión aumentada de catepsinas en las FP en la DM puede contribuir a su patogenia junto con un fenómeno de isquemia, que el modelo de CPME puede ser de utildad en elestudio del papel de las citoquinas en las MI y que la fludarabina puede ser de utilidad en el tratamiento de enfermos con DM resistentes a otros tratamientos. En el último trabajo se caracteritzó la inflamación en enfermos con DISF, un tipo de distrofia muscular ligada a un gen (disferlina) descrito muy recientemente, y se observó un predominio de macrófagos con un número reducido de linfocitos T CD8+ con una ausencia de expresión de complejo de histocompatibilidad de clase I (MHC-I). Concluimos que en enfermos jóvenes con debilidad de cinturas esporádica, CK muy elevadas, fibras necróticas, infiltrados endomisiales y/o perivasculares, sin aumento de MHC-I en la biopsia muscular, se ha de plantear un diagnóstico de DISF ya que en las fases iniciales de la enfermedad los signos de distrofia muscular pueden ser muy leves.
This document abstract is also available in English.
Bibliographical Information:

Advisor:Isabel Illa Sendra

School:Universitat Autónoma de Barcelona

School Location:Spain

Source Type:Master's Thesis

Keywords:417 departament de medicina

ISBN:

Date of Publication:02/19/2002

© 2009 OpenThesis.org. All Rights Reserved.